divendres, 20 de novembre del 2009

La mudança

Hi ha dies, a vegades temporades, que la meva consciència em parla amb la veu més alta del que manen els cànons de l'educació i dels bons costums.
Només ho fa quan la situació és extrema, tant per bé com per mal, i per tant perillosa. Aquest cop, la veritat és que jo feia dies que la sentia, potser setmanes, si fós sincer hauria de posar mesos, i si m'ajusto a la realitat he de dir anys. I ella vinga a insistir. No sé les vostres consciències si son massa emprenyadores, però la meva us ho ben asseguro que es pesadeta de collons...
Finalment però li he fet cas, bo i que ens les hem tingudes a base de bé. Jo a vegades soc una mica curt de gambals i quan no vull entendre les coses no les entenc. El cas és que fa molt de temps que la meva consciència m'anava dient :
- Pep ja has pensat en fer la mudança ?
I jo vinga fer l'orni. Finalment quan m'he sentit tant pressionat he preguntat, gairebé cridant tant com ella :
- I per cony vols que balli amb una vaca ?
La consciència ha obert els ulls i la boca i m'ha dit :

- Però que cony t'empatolles, ara amb això de ballar amb una vaca ?
- Home, doncs això que em dius : la mudança....fíxa't en la paraula mu...dança. I doncs que és una "mu que dança" ? Una vaca que balla, és ben clar.


La consciència entre d'altres insults m'ha tractat de capsigrany, xipòtil i menja bròquils, m'ha sacsejat el cap amb ambues mans i m'ha cridat a ran d'orella :
- Que t'has de canviar de casa collons !!!!!!


I en això estic aquests dies.
- Quina sort que no he de ballar amb cap vaca...em fan una por......





3 comentaris:

captaire ha dit...

Doncs jo porto un parell de mudances i francament, preferiria ballar amb una vaca.

Carme Rosanas ha dit...

A mi també em faria por ballar amb una vaca... o si fos un toro més encara... pe`ro aquest cotxe de la foto, apa que no far por, també!

Frannia ha dit...

Estic amb Captaire. Quina peresa les mudances!! No et passa que t'adones que has conservat centenars de trastos inútils (jo, sobretot, papers)?... i tanmateix els torno a conservar...costa molt passar pàgina. Molta sort, PH!