dijous, 25 de febrer de 2010

Carrinclonades XVIII (majoria d'edat)

Finalment les carrinclonades han arribat a la majoria d'edat. 18 carrinclonades, no sé si son moltes o poques o les justes.
El cas és que avui anava conduint i em venia de gust sentir òpera. Però opera sense pretensions, sense divisme, sense convertir-me en una rateta de conservatori, sense voler ser el Roger Alier del Vallès.
Simplement volia sentir òpera a tot drap, com els jovenets que porten aquell txumba-txumba, però en versió carrinclona. Per això he decidit posar el cd de Los Tres Tenores amb el volum molt i molt fort i he gaudit.

Ara no vull discutir amb ningú si el que feien aquests senyors era òpera o no ho era. Tant me fa. El cas és que m'agradava sentir-los i avui m'ha agradat molt més. Conduia el meu cotxe, era de nit, a la carretera no hi havia gairebé ningú i la seva música m'ha acompanyat fins que he arribat a casa, amb els ulls una mica negats de llàgrimes.



I dit i vist això, només comentar i anunciar que aquest post a més de ser la majoria d'edat de les carrinclonades, és el post nº 99 (com dirien els xinesos catxi txent), és a dir : A veure que cony se'm acut per celebrar el post nº 100.

Alguna ximpleria sense solta ni volta. Segur.

1 comentari:

llum ha dit...

Em moro per saber un detallet... a més de tenir la música a tot drap, tu... cantaves?