dilluns, 1 de febrer de 2010

Ecologia doméstica i independentisme : el porró

Avui a l'hora de dinar m'ha vingut al cap una frase del capità enciam :
Els petits canvis son poderosos.
I crec que és cert. Per això i dins de les nostres possibilitats em sembla que hem de començar a actuar per què aquest món no se'n vagi a "canpistraus" (no em demaneu d'on ve aquesta paraula, però m'agrada) abans d'hora.

I vet aquí el meu petit canvi d'avui i alhora la meva reivindicació d'un estri tant bonic com català.
He recuperat el porró.



Per una banda recupero una tradició que he vist gairebé perduda dins de l'àmbit domèstic. Actualment gairebé només es troben porrons als restaurants típics catalans on un exercit de cambrers nascuts en altres terres serveixen el vi amb porró i la majoria de comensals acaben abocant el vi en un got o copa. Hi ha pocs agosarats que tinguin l'audacia i el tremp necesaris per enlairar el porró i fer un bon traginyol.
D'altra banda, m'he adonat que si bec amb porró durant els àpats en trec dos beneficis complementaris :
1er - no embruto tants gots (que he de rentar jo mateix doncs en aquests moments no disposo d'un rentaplats ni de minyona).
2on - I complementant el primer, si no embruto tants gots (que com he dit no he de rentar), estalvio aigua, que tanta falta ens fa.

Mentre dinava i anava fent traginyols, satisfet de la meva nova ecologia domèstica he pensat en quants mil.lions de litres d'aigua gastem els catalans, netejant els gots que fem servir durant el dia. Aquest comentari ha distret la meva atenció i una rebel gota (de ben segur dirigida pels pensaments malignes de l'anticatalanisme latent arreu), m'ha relliscat per la barbeta i m'he tacat la camisa.
Una mica confòs i trist, també he pensat en quants mil.lions de litres d'aigua gastarem els catalans rentant la roba que haurem de netejar, si no tenim cura dels nostres traginyols.

Hem d'organitzar el més aviat possible cursets de beure en porró, els infants a l'escola ho podrien fer, de moment, amb aigua i els més ganàpies en intensives sesions de cap de setmana.

Que us quedi ben clar a tots. El futur hídric de Catalunya passa de ben segur per la recuperació del porró.

Salut !!!!

8 comentaris:

llum ha dit...

Ah, mira tu... ara resulta que seré ecològica, moderna i tindré tot un reguitzell de virtuts només perquè, a ca meua, es beu en porró des de sempre!

Quina il·lu!!!!!!!!!!!!!!

SM ha dit...

Molt bé, fem país! Demà provo de donar-li la llet amb porró al nano, a veure quina cara em posa.

Carme ha dit...

:) segur que jo també em taco a la primera de canvi... em fa falta el curset.

Frannia ha dit...

El final de la història és el primer que he pensat: quants de litres d'aigua gastats posant rentadores amb les camises tacades pel porró!!! Jo som massa "fina" i massa "maldestre" per poder usar aquestes eines del diable. I alerta amb les propostes, que potser acabem multats si no bevem amb porró.

Clidice ha dit...

doncs jo quan era petita tenia un porronet molt bonic, amb floretes pintades i un tapet de suro amb una barretina. I m'hi ensenyaven a beure ... gasosa :P Ara, però, no sé pas si me'n sortiria :)

llum ha dit...

Vès amb quina elegància la Frannia m'ha dit ordinària!!!!!!!! (sort que també m'ha dit traçuda...)

Friks Vaporup ha dit...

Jo he fet el camí invers: ja de petit bebia en porró però fa anys que no l'utilitzo. Potser m'ho replantejo, tenint en compte que les camises me les taco igualment de qualsevol cosa.

Joan ha dit...

M'has fet enrecordar de quan era petit i el meu avi ens deixava fer un bon "trago" de vi amb el porro d'amagat del pares... crec que el govern hauria de llençar una campanya de marketing per recuperar-lo!!