dijous, 22 d’abril de 2010

Ara que ja ha passat...........

Doncs sí, ara que ja ha passat (gairebé un mes i mig després), us puc explicar una de les il.lusions que tenia i que vaig veure feta realitat fa bastants dies.
Diuen que la covardia te tantes vessants com persones hi ha al món. Una de les meves vessants de la covardia (en tinc més, però ara no us les explicaré) és el pànic que tinc només de pensar en la possibilitat d'haver de conduir en una carretera nevada (o nevant, tant és). Però amb la mateixa força que por, també tenia una il.lusió sense acomplir, que no era altra que anar a practicar el meu esport favorit amb el paissatge nevat.
Després de molt temps d'espera (segurament anys), aquest passat més de març vaig passar ratlla a aquesta il.lusió i vaig aconsseguir fer un recorregut de bosc tirant amb arc dins d'un entorn absolutament nevat. Però molt i molt.
No us penseu que sóc massa intrèpid, doncs abans de sortir de casa em vaig assegurar de que no trobaria ni un floc de neu damunt de l'asfalt.
I posats a gaudir de l'experiència he de dir que vaig ser el primer en fer el recorregut (aproximadament uns 2,5 Km) i que per tant, tota la neu que vaig trepitjar era el que en diuen verge. Les meves petjades anaven sent testimonis muts de la meva felicitat.
I per que així consti i pogueu riure de les meves pors (no patiu que un altre dia jo ja riuré de les vostres...) us adjunto un petit testimoni del que vaig veure i gaudir jo sol només acompanyat per la natura.
És pot demanar més ? Crec que de moment no. 


3 comentaris:

Clidice ha dit...

quina enveja! felicitats! :)

llum ha dit...

N'has de ser molt de covard si fins i tot omples dues B!!!!!!!!!!

Zin acritú! :P

I, per, cert, enhorabona per la gesta, ha de ser impressionant!

pH ha dit...

A instàncies de la llum que ens il.lumina, s'han suprimit dues b i s'han canviat per dues v.
Cada cosa al seu lloc.

Gràcies (sense ressentiment) ;-))