dissabte, 3 d’abril de 2010

L'alliberament (en Gur torna a casa)

Copiant una mica les activitats de diversos grups que es dediquen a segrestar gnoms de jardí i alliberar-los al bosc, ahir vaig alliberar en Gur, el meu gnom. Feia temps que em deia que estava cansat de vagarejar pel balcó de casa sense cap més alicient que veure passar els cotxes i la gent que ni se'l mirava.
Per això li vaig buscar un llogarret en un bosc a la vora de casa ,per poder anar a visitar-lo sovint, i allí el vaig alliberar. De seguida va agafar branques i branquillons i es va construir una cabana i fet això, amb cara de satisfacció i alegria, va tornar a la seva posició original i em va dir:
- Gracies, aquí estaré bé. Ja pots marxar.


Li vaig deixar un llibre per si vol llegir una estona i vaig marxar sese fer soroll per no destorbar les activitats del bosc (es veu que allí hi ha més fades i follets que li faran companyia).
En arribar a casa, recupero una ressenya del llibre que li vaig deiaxar a en Gur que diu:
"Jordi De Manuel ha explicat que aquest alliberament de gnoms té el seu origen a Holanda i que hi ha un Front d'Alliberament de Gnoms que considera que el lloc d'aquests personatges mitològics no és fer de decorat en un jardí i que han de tornar al bosc. "És una filosofia un xic antisistema", ha afegit."

Després he somrigut i he pensat:
"Gràcies Jordi i gràcies Gur....."




4 comentaris:

jordi ha dit...

Segur que en Gur serà molt feliç amb la cabana i el llibre!

Anònim ha dit...

Acabo de trobar aquest bloc per casualitat i veig que és divertit i interessant. Enhorabona, segueix invertint-hi temps que val la pena. M'hi passejaré de tant en tant.

Carme ha dit...

Aix... jo no sé què dir-te... segur que els gnoms estan molt millor al bosc, però el bosc no en té prou amb els gnoms autèntics? aquells que ningú no veu? ha d'assumit gnoms de pedra escampats aquí i allà? No, no, ja ho veig... no és que facin molta nosa, oi? però em xoca cada cop que en veig un.

jaka ha dit...

Oh, que xulo !!!

;D