dijous, 29 de setembre del 2011

Ha de tornar la paella ?

Alerta i que ningú s'espanti !!! No em refereixo a la paella dels dijous. Em refereixo a la paella, paella. La de tota la vida, la de fer paptates fregides i ous ferrats (encara que els dietistes ens ho prohibeixin).
El meu primer record d'una paella, curiosament no és el d'una paella de fregir, el meu primer record és el del meu pare amb un tornavís i un martell foradant el cul d'una paella vella i ronyosa i quan va acabar va dir:
- I ara, ja podem fer castanyes !!!
La resta de les paelles que hi havia a casa eren d'un tó negrós i amb una aparença no massa glamurosa i el mànec de color vermell. Un bon dia la meva mare, venint suposo de El Corte Inglés, va mostrar a tota la comunitat familiar les noves paellas que acabava de comprar.
- En diuen de teflon i es veu que no s'hi enganxa res !!! - va exclamar triomfal.
I han passat els anys i hem cuinat amb paelles de teflon, hem comprat estris de fusta per no fer-les malbé (darrerament de silicona) i hem comprobat una i mil vegades que realment no s'hi enganxa res.
Però des de fa un temps, estudis no sé si massa científics ni rigorossos, però cada vegada més en boga, ens alerten del perill del teflon. Diuen que les partícules que van deixant les paelles al menjar ajuden a la proliferació del càncer.
I de cop i volta ens espantem tots ( jo no gaire, però em pregunto si serà veritat...)
Fins que ha arribat el dia de canviar les paelles, per què el teflon tard o d'hora deixa de tenir el seu efecte antiadherent i començo a socarrimar enlloc de fregir.
Em dirigeixo a la botiga de rigor i em miro amb recel les paelles de teflon, em fan mala espina i pregunto al dependent :
- Hi ha alguna cosa que no sigui teflon i que no s'hi enganxi tot ?
El dependent somriu ( a mi em sembla que amb malícia ) i em respon :
- I tant !!! Ara tenim les paelles amb recobriment ceràmic, absolutament segures i innòcues per a la salut. Pensi que el teflon, mica en mica està condemnat a desaparèixer.
Mira que bé - penso jo - ja no cal que pateixi per agafar un càncer per culpa d'una paella.
- I quan valen ?
L'home em respon amb la boca petita però amb un preu astronòmic. Al mateix instant m'adono que si compro les paelles amb recobriment ceràmic estaré molt de temps sense poder comprar res per possar-hi a dins. Li demano perdó al dependent amb l'excusa que tinc l'olla al foc i surto de la botiga amb el melic encongit.
Camino cap a casa, amb les mans a la butxaca i pensant que no tornaré a menjar ous ferrats en molt de temps, quan de sobte paso pel davant d'una ferreteria d'aquelles de tota la vida, amb els venedors amb bata blava i mostrador de color verd xiclet, i veig que a l'aparador tenen paelles com les de la meva mare (però gens atrotinades). Brillen amb llum pròpia i fins i tot tenen el mànec vermell, com les de tota la vida !!!
Entro i demano el preu.
- Quatre euros amb cinquanta,la grossa, la petita no arriba a tres.
Gairebé m'emociono i en compro dues.
Arribo a casa i tal com m'ha dit el venedor les poso al foc amb aigua i la deixo bullir amb alegria. Les esbandeixo, les eixugo i hi poso un rajolí d'oli per què no es rovellin.
Ara ja no pateixo per que es ratllin, les puc netejar amb un fregall d'acer inoxidable i no passa res. I ja puc tornar a fregir, arrebossar i coure tot el que em dona la gana.
I es que a vegades per anar endavant, caldria que mirèssim endarrera.
La paella de tota la vida ha tornat !!!

 

2 comentaris:

zel ha dit...

Ja! Més raó que un sant...o les nostres mares!

b.a. ha dit...

De tota manera, és més barat anar canviant les paelles de teflon per altres paelles (noves) de teflon a mesura que se't ratllin, que haver de comprar-se 'canelleres', fregalls verds i pots de Reflex per mantenir les de manec vermell en condicions òptimes...
(a mi, és que se m'enganxa tot!)