dilluns, 29 d’octubre del 2018

Carrinclonades XLIII

De cop i volta un mateix s'adona que fa tres anys que no posa res a un bloc tant ronyòs com el meu. 
I potser estarà bé recomençar amb una nova carrinclonada. Una cançó d'amor i desamor, tal i com ha de ser, amb un final lleugerament tragicòmic.
És curiós com a vegades ens sentim una mica identificats ( o molt) amb segons quines cançons.... En qualsevol cas una cançó sensacional.
Us deixo amb Perdona'm del darrer disc d'Obeses Fills de les estrelles.


Potser una de les paraules que costa més de , no de dir sino de complir...perdó...

4 comentaris:

Salvador Macip ha dit...

Tres anys? Mira que et fas pregar, eh?? :)

pep ha dit...

Si, és com si hagués fet un trieni sabàtic....

Unknown ha dit...

Uala, tres anys... no vegis l'embranzida que deus haver agafat. Ara no hi haurà qui t'aturi! Estarem a l'aguait.

Pons ha dit...

Apa! Fins d'aquí 3 anys més!