diumenge, 14 de setembre de 2008

Qui no te feina, el gat pentina.

He d'advertir en primer lloc que de moment, malgrat aquesta crisi galopant que ens envaeix, jo encara tinc feina (i sobretot, feina a conservar-la..) I en segon lloc que també tinc gat, que cal pentinar de tant en tant. Tots els que tinguin gat sabran també que malgrat tenir o no tenir feina, pentinar el gat és una feinada !!!
Però anem per feina. Durant l'estiu he estat reflexionant sobre un tema que de ben segur no té cap mena d'importància, i potser per això ho trobo interessant.
Fa temps, ara no sabria dir-vos quant, vaig sentir una persona que deia :
- Es que avui, si no estàs al Google ("gúguel", va pronunciar amb sonoritat per què tots fòssim conscients del seu domini de l'idioma anglès), no ets ningú.
I es va quedar tant ample.
No us diré que immediatament vaig anar a casa a teclejar el meu nom per veure si jo era algú o no, per què no vaig fer-ho...De fet ho faig des de fa bastant de temps, abans de sentir aquesta frase.....
El que si que vaig fer va ser començar a posar noms d'amics, coneguts i familiars. Amb resultats ben diferents per descomptat. Va resultar que la immensa majoria dels meus familiars no son ningú, sobretot els de més edat. Els amics i coneguts van donar resultats, evidentment dispersos, tots tenim amics que d'alguna manera son algú i tots coneixem algú que per a el "gúguel" no existeix.
Però no és aquesta la reflexió que volia fer, el que vull és anar una mica més enllà.
L'experiment va continuar, vaig començar a posar noms de persones que si bé en un moment de la meva vida vaig conèixer, feia molts anys que els havia perdut el rastre. Antics companys de l'escola, la universitat, de feina, veins....i mica en mica m'anaven venint noms a la memòria. I vinga investigar gent, i vinga a voler saber més. I que fa aquest paio ara ? I a on treballa ? I com és que aquest no surt per enlloc ? Quants n'hi deu haver de morts ?
Febrilment (és un dir, però s'hi acosta molt) em vaig submergir en una recerca inútil i probablement estúpida. I de sobte, quan just acabava de descobrir que un company de BUP en l'actualitat és veterinari d'una bonica població de Catalunya (de la que no puc dir el nom doncs segurament no te massa veterinaris i segurament ningú de vosaltres no n'ha de fer res), em vaig aturar en sec.
Quina necessitat real tinc o tenim de saber o no el què, el com, el quan, a on, i de quina manera viuen o fan unes persones que fa anys i panys que no veiem i que, no ens enganyem, a hores d'ara no n'hem de fer res.
Tafaneria. Segurament no és pecat capital, però hauria de ser-ho. És més, encara que no sigui massa correcte jo diria "xafarderia" que és més punyent.
I aquest és el debat : som "xafarders" per naturalesa ? la "xafarderia" és un defecte ?
Tots, una vegada o altra hem criticat i a voltes criminalitzat, aquelles quatre velletes, que sortin de missa posaven a "caldo" a mig poble.
I ara nosaltres ens trobem davant d'una eina implacable, hem estat anys parlant de "El gran hermano" (no el de tele5, l'altre el de Orwel) i segurament ara ens trobem que amb el "gúguel" ha arribat l'era de "el gran xafarder".
Penseu-hi una mica si us plau.
Mentre ho penseu, vaig a veure que se n'ha fet d'un professor de l'institut que deien que es "raspallava" a les noies de tercer de BUP, potser és que no tenia massa feina i confonia a les noies amb gats. Ja se sap que qui no te feina, el gat raspalla... o pentina, que ve a ser el mateix.