diumenge, 2 d’agost de 2009

Potser no avancem tant com ens pensem

Ahir em vaig assabentar que el senyor Koichi Wataka, que com els seu nom indica és japonès, en els darres quatre mesos només s'ha canviat els calçotets quatre vegades. De seguida he pensat en l'acudit de l'Eugenio que si algú encara no sap li explicaré quan convingui. Doncs resulta que el tal Wataka és astronauta i ha estat tot aquest temps a l'espai amb d'altres companys fent un experiment per a comprovar la qualitat d'un nou teixit desenvolupat per la universitat de Dones de Toquio i la JAXA, l'agencia espacial japonesa. Aquesta peça de roba, batejada com a J-ware, està feta d'una tela especial absorvent, antiestàtica, ignífuga, d'assecat ràpid i especialment antibacteriana. Neutralitza les olors desagradables. El tema de l'estudi i l'experiment cercava la manera d'estalviar equipatge en els llargs viatges espacials, pensant en l'anada a Mart snse haver d'emportar-se més de 400 calçotets per tripulant. Trobareu més informació a El Periódico.

El de l'esquerra és el japonès del calçotet intemporal.

Però a el que jo em volia referir és a que potser el món no canvia tant com ens sembla. Bé, tècnicament és evident que si, però en les formes, tinc els meus dubtes.
Què no haurien pagat els reis i nobles medievals per aquesta mena de roba interior per a no haver d'ensulfatar-se amb perfums i colònies per amagar la pudor que feien ?

Anem a altres detalls coincidents :
* En èpoques pretèrites els homes arrassaven i conquerien territoris que no els pertanyien només per a enriquir-se. Potser al senyor Bush i adlàteres els sona aquesta idea.
* També era habitual fer croades per a exterminar a l'infidel. Potser els extremistes islàmics en recorden alguna cosa.
* Per a entrar als castells i/o usar ponts i camins els feudals cobraven una mena de impost. Segurament el govern i les companyies propietaris de les concesions de les autopistes en tinguin un remot record.
* Els pagesos i ramaders havíen de liquidar amb el senyor o bé en diners o bé en espècies a canvi d'una suposada protecció. Alerta, no us parlaré de la màfia, però si que us demanaré si ja heu fet la declaració de renda.
* Només teníen accés a la cultura (llegir i escriure) els nobles (rics evidentment) i els frares. Ja sé que podeu anar a biblioteques públiques, però heu pensat en el que val fer una carrera universitària ?
* Els poderosos anaven a cavall i el poble a peu. Ara que molts tenim cotxe, els més rics tenen avions privats.

I podríem anar trobant un munt de paralelismes que ens faríen adonar de que el món no ha canviat gaire. I segurament ja deu estar bé, doncs de ben segur que el rei encara deu estar buscant la camissa de l'home més feliç del seu país, sense saber que els homes feliços no tenen camisa.
Els homes feliços van en samarreta (Ei!!! les de Kalvin Klein no valen!!!!)

3 comentaris:

Frannia ha dit...

Molt bon post! HI estic totalment d'acord! En el fons, res canvia, Pep, les mateixes misèries i les mateixes il·lusions.

Frannia ha dit...

Ei, avui t'he somniat, amb la cara del simpsons que tenies abans! he, he, he somniat que muntava una macrofesta amb totes les persones estimades, blocaires inclosos. Cada un havia de dur alguna cosa pel sopar i tu em duies un elefant!! T'ho jur, no per menjar, sinó com a present. Estic com una cabra!
Quina interpretació li dones?

Friks Vaporup ha dit...

Doncs jo crec que sí que canvien les coses. El que passa és que al final queden igual com estaven.