Doncs sí. M'agrada en Lluís Llach.
Del munt de cançons que té, una de les més carrinclones és aquesta. Però que voleu que hi faci si m'agrada. És d'aquelles cançons que em fa posar la pell de gallina (o la gallina de piel). Tant per la música, com per les veus i sobretot per la lletra.
És una cançó que em va bé d'escoltar quan estic una mica baix. Sempre va bé que algú ens doni la mà quan ens convé.
Espero que us agradi i que no em retireu l'amistat....;-))
Del munt de cançons que té, una de les més carrinclones és aquesta. Però que voleu que hi faci si m'agrada. És d'aquelles cançons que em fa posar la pell de gallina (o la gallina de piel). Tant per la música, com per les veus i sobretot per la lletra.
És una cançó que em va bé d'escoltar quan estic una mica baix. Sempre va bé que algú ens doni la mà quan ens convé.
Espero que us agradi i que no em retireu l'amistat....;-))
3 comentaris:
A mi la veu de Lluís Llach no m'agrada gaire, però sí la poètica de Martí i Pol i aquesta, precisament, té un missatge preciós. Poder demanar la mà, quin goig; jo, quan ho necessito no m'atreveixo: tinc por d'arrossegar dins el pou.
Doncs a mi, que el Llach no m'apassiona, m'agrada però no tan, aquesta cançó m'agrada molt :) gràcies per linkar-la :)
Ho sento però el binomi Llach-Martí i Pol (que dit així sembla un trinomi) no m'agrada. Et retiro l'amistat ben bé cinc minuts i que no torni a passar.
Publica un comentari a l'entrada