dimarts, 15 de setembre del 2009

Carrinclonades IV

Per variar vaig amb uns quants anys de retard, com amb gairebé tot. Curiosament aquesta cançó m'emociona bó i que per molt que m'hi esforço no he acabat d'entendre massa bé què és el que ens vol dir.
També he de reconèixer que sovint m'emocionen més les cançons en directe que no pas les versions d'estudi.




És d'aquests concerts que sempre m'arrepentiré de no haver-hi anat (és clar que quan el van fer jo gairebé no coneixia Sopa de cabra), però em sembla que l'ambient havia de ser fantàstic.
També m'agrada la samarreta que porta en Quintana.
I també m'agrada saber que si mai m'equivoco, podré tornar enrrera....


2 comentaris:

Clidice ha dit...

No crec que puguem tornar mai enrere, però cal tirar endavant amb el mínim rubor possible :)

Frannia ha dit...

Poder tornar enrere és una sort, a vegades, però no em sembla tan fàcil.