Sempre m'ha agradat Joaquín Sabina, les seves lletres sobretot i la seva manera d'explicar les coses. També m'agraden les llegendes urbanes sobre determinadaes canços que diuen que son molt autobiogràfiques. Potser m'hauria agradat ser una mica "bandarra" com ell o com a mínim ser capaç d'imaginar-ho. Us deixo amb una cançó que no em cansa per més que la senti i que sovint em fa enveja....
Esplèndida l'Olga Roman, fantàstic el Sabina i sensacional el públic.................
Esplèndida l'Olga Roman, fantàstic el Sabina i sensacional el públic.................
2 comentaris:
no m'agrada el Sabina, però aquesta és una d'aquelles cançons que li salvo :)
A mi el Sabina-artista m'encanta. Va haver una època en què em sabia totes les seves cançons de pe a pa. Ell, canalla, bandarra, vividor, ja és una altra cosa...no sé si ha de fer enveja aquest necessitar de totes, aquest necessitar la col·lecció per a ser feliç.
Publica un comentari a l'entrada